Un canvi de perspectiva : la poesia de Czesław Miłosz i la primera recepció

En la crítica i els estudis de l’obra de Czesław Miłosz, els cicles "El món (poe-ma ingenu)” " i "Veus de la gent pobra", del llibre Salvació (1945) ocupen un lloc d’enorme importància perquè obren dues línies de la poesia polonesa de postguerra, inicien l’anomenada polifonia de l’autor polonès i estableixen uns lligams amb altres tradicions literàries, especialment l’anglosaxona i el poema de T. S. Eliot La terra eixorca. Però no necessàriament aquests elements s’han de mantenir sempre en una traducció, més aviat poden desembocar en altres reminiscències. En l’article s’estudia aquest pas a partir de les teories d’Antoine Berman i es concreta en la primera traducció que va sortir publicada dels poemes de l’autor polonès en espanyol.

In the criticism and studies of Czesław Miłosz’s work, the cycles “The world (naive poem)” and “Voices of the poor people”, from the book Rescue (1945) occupy a place of enormous importance because it opens two lines of the postwar Polish poetry, initiates the so-called polyphony of the Polish author and establishes links with other literary traditions, especially the Anglo-Saxon and T. S. Eliot’s poem The Waste Land. But these elements should not necessarily always be kept in a translation, rather they can lead to other reminiscences. In the article, we study this fenomen based on the theories of Antoine Berman and focused in the first published translation of the Polish author’s poems in Spanish.